Jonathan Glazer i Shynola. Només per les seves projeccions ja valia la pena assistir al festival. Diumenge, al Mercat de les Flors, la gent aplaudia quan s'acabava cadascuna de les seves exhibicions. I no n'hi ha per menys. Sobretot en el cas de Shynola vaig sentir una barreja entre enveja sana (si és que mai l'enveja pot ser sana) i ganes de fer alguna cosa JA. El missatge principal que em va quedar és que el talent supleix l'absència de recursos. No és un gran descobriment, ho sé, però de tant en tant va bé recordar-ho. Amb una càmera de vídeo, quatre amics i moltes idees n'hi ha prou. Per tant, només em falta la càmera de vídeo i els tres amics per tenir el que em fa falta. D'idees no me'n falten. :-)
martes, diciembre 14, 2004
viernes, diciembre 10, 2004
Manifest
Em comprometo a:
1.- Convertir aquest blog en un espai de reflexió personal que vagi més enllà de l'autocomplaença, l'autoindulgència i l'autocompassió. En definitiva, acabar amb els autos.
2.- Escriure només quan hi hagi algun esdeveniment interessant a la meva vida, per no avorrir el lector. Sigui algú altre o jo mateix. Espero tenir una vida prou apassionant per tenir, com a mínim, una entrada setmanal. Glups!
3.- Compartir els meus punts de vista sobre els interessos diversos que donen sentit cada dia a la tasca del meu diafragma.
4.- Acceptar amb un gran somriure els comentaris dels lectors del meu blog sobre el Projecte Melic. I esborrar els que no m'agradin amb un somriure encara més gran.
5.- Utilitzar aquest blog com a substitut d'altres teràpies per tractar els meus atacs d'ansietat, tristesa, por, estrès i desaparició de l'amor propi. Em penso estalviar una pasta inhumana en psicòlegs.
6.- Dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. Sense juraments, sense jutges i sense tenir en compte l'opinió del jurat. Si no t'agrada el que llegeixes, ets lliure de dir-m'ho o de sortir del blog. Deixo la porta oberta en els dos sentits.
7.- Mantenir totes les opinions que expressi a Projecte Melic i no modificar-les, passi el que passi. Excepte si el que passa m'aconsella modificar-les.
8.- Recollir les informacions, comentaris i imatges que em semblin rellevants per la humanitat, encara que no siguin meves. Per difícil que això sigui.
9.- Difondre l'adreça de la pàgina només entre prohoms de la societat. Si arriba a males mans, no serà per culpa meva. Si, a més, hi deixen la seva empremta, prendré les mesures pertinents. Que tremoli l'enemic.
10.- No fer més decàlegs. Només jo sé com m'ha costat arribar fins aquí.
1.- Convertir aquest blog en un espai de reflexió personal que vagi més enllà de l'autocomplaença, l'autoindulgència i l'autocompassió. En definitiva, acabar amb els autos.
2.- Escriure només quan hi hagi algun esdeveniment interessant a la meva vida, per no avorrir el lector. Sigui algú altre o jo mateix. Espero tenir una vida prou apassionant per tenir, com a mínim, una entrada setmanal. Glups!
3.- Compartir els meus punts de vista sobre els interessos diversos que donen sentit cada dia a la tasca del meu diafragma.
4.- Acceptar amb un gran somriure els comentaris dels lectors del meu blog sobre el Projecte Melic. I esborrar els que no m'agradin amb un somriure encara més gran.
5.- Utilitzar aquest blog com a substitut d'altres teràpies per tractar els meus atacs d'ansietat, tristesa, por, estrès i desaparició de l'amor propi. Em penso estalviar una pasta inhumana en psicòlegs.
6.- Dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. Sense juraments, sense jutges i sense tenir en compte l'opinió del jurat. Si no t'agrada el que llegeixes, ets lliure de dir-m'ho o de sortir del blog. Deixo la porta oberta en els dos sentits.
7.- Mantenir totes les opinions que expressi a Projecte Melic i no modificar-les, passi el que passi. Excepte si el que passa m'aconsella modificar-les.
8.- Recollir les informacions, comentaris i imatges que em semblin rellevants per la humanitat, encara que no siguin meves. Per difícil que això sigui.
9.- Difondre l'adreça de la pàgina només entre prohoms de la societat. Si arriba a males mans, no serà per culpa meva. Si, a més, hi deixen la seva empremta, prendré les mesures pertinents. Que tremoli l'enemic.
10.- No fer més decàlegs. Només jo sé com m'ha costat arribar fins aquí.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)